Autors catalans

La plaça del Diamant

És una obra escrita per Mercè Rodoreda en què es pot veure reflectida una mica la seva vida com a dona que viu  en una època que l’home es veia superior a les dones i ella es va saber enfrontar a la societat. Per part de personatges,  podem destacar la sensibilitat de la Natàlia a l 'hora que li confirmen que el seu home l’ha deixat per anar-se’n a la guerra on mor. Això per a ella és un cop molt dur però sembla que es descuidi una mica d’ell perquè es troba un altre home en la seva vida que també està força trist per una ferida de la guerra i acaben junts per motius no sentimentals i al final sembla que s’acaben enamorant. En Quimet és un home fort amb unes idees clares i es pot veure que se li fiquen els coloms al cap i decideix instal·lar una reixa plena de coloms. També tenen una sèrie de gent que els envolta que els cuiden molt i dos fills que acaben sent molt bones persones i es pot veure amb la ajuda que li donen amb la seva mare al ball final.

Aquesta obra es troba situada en la Guerra Civil espanyola i es pot veure com vivien en aquella època que era que una família havia de sobreviure sense l’home de la casa perquè estava a la guerra i la dona s’havia de buscar un sou per poder tirar endavant la seva família perquè sinó no podien sobreviure.

També es pot apreciar el canvi de república a dictadura amb el canvi de banderes que fan en un edifici emblemàtic de la ciutat com podria ser perfectament l’ajuntament. En aquesta pel·lícula es pot trobar un canvi en el temps molt important i es pot apreciar als dos balls, a l'inicial i al final. A l'inici es pot veure com la Colometa va a un ball per primera vegada i s'enamora i al final ja es poden veure els seus dos fills com també van al ball amb una edat de vint-i-cinc com a molt.

La plaça del diamant part 1
La plaça del diamant part 2
La plaça del diamant part 3 

La plaça del diamant part 4
La plaça del diamant part 5
La plaça del diamant part 6
La plaça del diamant part 7
La plaça del diamant part 8



PERE CALDERS ( Cròniques de la veritat oculta ).
Opinió personal
Jo m´he llegit aquest llibre perquè l'any passat em vaig llegir un petit conte i em va agradar força les seves històries i no m´ha fet tan el pes ja que és una mica feixuc de llegir peró segons quines històries son força interessants.
Aquestes històries també han estat representades per segon quin grup de teatre amb l'intenció de poder expressar eol que volia Calders.

 
MARIA ROSA

És una obra d’Àngel Guimerà escrita l’any 1894 anomenada Maria Rosa en què compon idees romàntiques i dramàtiques amb un punt de realisme bastant elevat. Aquesta obra teatral es va escriure en l’època de la Renaixença. El tema que tracta és l’engany per saber la veritat. Aquesta obra comença amb l'inici d'una carretera per un conjunt de persones de mitjana edat. Es troben tota l’obra en un lloc treballant. Molt indignats, protesten cíclicament contra el mal pagament. Passen un seguit de punts que expliquen que l’Andreu no va matar el capatàs però més d’un no opina el mateix. L’Andreu és mort a la presó de Ceuta i tots, pel que sembla, estan molt tristos i la Maria Rosa, la més trista, lluita per saber qui va matar el capatàs perquè ella confiava en l’Andreu i ell li deia que no l’havia matat però la justícia, tenia un seguit de proves com que tenia el mocador seu a casa del Capatàs. Al final, la Maria Rosa que malpensava d’en Marçal es va casar amb ell perquè li confessés que ell era qui havia matat el Capatàs. En saber-ho, la Maria Rosa va matar en Marçal i que havia posat proves de l’Andreu perquè ell estimava molt la Maria Rosa i volia que l’Andreu desaparegués de la seva vida. El títol Maria Rosa ve reflectit amb el nom del personatge més important de l’obra juntament amb en Marçal i l'Andreu. La Maria Rosa és una dona molt treballadora, amb moltes ganes de viure món per trobar-se altres coses i per aprendre més ja que ella és l'única de la colla que sap escriure i llegir. Té molts problemes que no sap com arreglar-los. En Marçal és un noi que és bastant cregut i molt envejós del pobre Andreu perquè està amb la Maria Rosa. Des del començament ja creia que acabaria amb la Maria Rosa però com que no és possible fa de tot per aconseguir-ho fins i tot culpa a l’Andreu que es mor finalment. L’Andreu no és nombrat em gairebé tot el llibre però el que es veu és que és un noi molt enamorat de la Maria Rosa i també amb ganes de poder tenir una bona feina i marxar amb la seva promesa a veure món. Aquest llibre va passant durant més d’un any mentre es va fent la carretera en el segle XIX. Escriu d’una manera molt col·loquial adaptant-se al rang social dels protagonistes, el popular. Diu molts castellanisme ja que en aquella època hi havia molts principis castellans en la llengua catalana alguns dels castellanismes més escrits són l’”assessino” i “nada”. No se sobreentén la posició geogràfica d’on són. Diuen algunes paraules mal dites com insults. Aquest llibre és un drama realista ja que es pot el realisme com a la manera que parlen o les feines que es duen a terme. El drama es pot trobar al final de del llibre amb la mort de l’Andreu. Aquesta llibre és molt reconeguda a Catalunya ja que consta d’aspectes molt diferents que les actuals i per això, crida molt atenció.

Conrad Gual

Terra Baixa

A classe de l'àrea de literatura hem vist la película de Terra Baixa després d'haver llegit el llibre d'Àngel Guimerà.

La película es basada del llibre.

Poemes Joan Maragall

Estem treballant sobre Joan Maragall que va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir  el 20 de desembre de 1911a Barcelona. Va ser un poeta i escriptor català en època modernista. Va escriure majoritàriament poemes però també va publicar algun llibre.

Ara hos posaré un poema de Joan Maragall, la vaca cega i oda a Espanya.

                                                                   La vaca cega

 

Oda a Espanya

Lletres poemes Maragall

  L’ODA INFINITA

Tinc una oda començada

que no puc acabar mai:

dia i nit me l’ha dictada

tot quant canta en la ventada,

tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa

entre ensomnis d’amor pur;

decaiguda i mig malmesa,

joventut me l’ha represa

amb compàs molt més segur.

De seguida amb veu més forta

m’han sigut dictats nous cants;

pro cada any que el temps s’emporta

veig una altra esparsa morta

i perduts els consonants.

Ja no sé com començava

ni sé com acabarà,

perquè tinc la pensa esclava

d’una força que s’esbrava

dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre a la ventura,

sens saber si lliga o no,

va enllaçant la mà insegura

crits de goig, planys d’amargura,

himnes d’alta adoració.

Sols desitjo per ma glòria

que, si algú aquesta oda sap,

al moment en què jo mòria,

me la digui de memòria

mot per mot, de cap a cap.

Me la digui a cau d’orella,

esbrinant-me, fil per fil,

de la ignota meravella

que a la vida ens aparella

el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses

—oh poeta extasiat!—

hi ha un ressò de les cadences

de l’ocell d’ales immenses

que nia en l’eternitat.

EXCÈLSIOR

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis du’ a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l’aire,

no miris les platges roïns,

dóna el front an el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblidat de tot regrés:

no s’acaba el teu viatge,

no s’acabarà mai més..

Contes Pere Calders

LA BATALLA DEL CINC DE MAIG

Al poble de Santa Rita cada cinc de Maig s’hi celebrava una festa molt important (la derrota dels francesos   avant l’exèrcit mexicà). Ho feien allà perquè es veu que la muntanya de prop tenia la mateixa silueta i gairebé la mateixa alçària i el mateix nom (el puig de Guadalupe de Puebla) on es va produir la batalla. La gent del poble col·laborava a reconstruir aquells moments, però cada any s’hi destacava un fet molt peculiar que va remarcar més que mai durant aquella vegada: Els que volien fer de francesos necessitaven calers pel "traje" i els que feien de mexicans podien anar "pengi’m, penja’m" sense haver-se de gastar ni un duro. El problema va ser que, els que anaven ben alimentats eren els que feien de francesos i els morts de gana eren els que feien de mexicans. Aquell any, el sr. Laurencez (Amador) havia robat la novia al gral Zaragoza (Nicanor Andere). Com que tots dos estaven molt enfadats, es barallaren de veritat i guanyaren els francesos (gran contradicció, i ara, què diria a l’alcalde al periodista Amèrica Arakelian?) El gral Zaragoza, que quedà bastant ferit (sobretot del nas) estava ingressat a l’hospital. L’alcalde i el periodista Americà l’anaren a veure i el veieren amb l'Adela , la promesa d'Amador Garcia. Ella digué que el que havia fet Amador era imperdonable i que l’havia canviat per en Nicanor. Això va fer que l’alcalde es pogués defensar sobre aquella gran contradicció històrica i digués que, tot i que a la batalla els francesos guanyaren, qui guanyà de veritat fou el Gral. Mexicà que aconseguí la dona que estimava.