MARIA
ROSA

És
una obra d’Àngel Guimerà escrita l’any 1894 anomenada Maria
Rosa
en què compon idees romàntiques i dramàtiques amb un punt de
realisme bastant elevat. Aquesta obra teatral es va escriure en
l’època de la Renaixença.
El tema que tracta és l’engany
per saber la veritat.
Aquesta obra comença amb l'inici
d'una carretera per un conjunt de persones de mitjana edat.
Es troben tota
l’obra en un lloc treballant. Molt indignats, protesten cíclicament
contra el mal pagament.
Passen un seguit de punts que
expliquen que l’Andreu no va matar el capatàs però més d’un no
opina el mateix. L’Andreu és mort a la presó de Ceuta i tots, pel
que sembla, estan molt tristos i la Maria Rosa, la més trista,
lluita per saber qui va matar el capatàs perquè ella confiava en
l’Andreu i ell li deia que no l’havia matat però la justícia,
tenia un seguit de proves com que tenia el mocador seu a casa del
Capatàs. Al final, la Maria Rosa que
malpensava d’en Marçal es va casar amb ell perquè li confessés
que ell era qui havia matat el Capatàs. En saber-ho, la Maria Rosa
va matar en Marçal i que havia posat proves de l’Andreu perquè
ell estimava molt la Maria Rosa i volia que l’Andreu desaparegués
de la seva vida.
El títol Maria
Rosa
ve reflectit amb el nom del personatge més important de l’obra
juntament amb en Marçal i l'Andreu.
La Maria Rosa és
una dona molt treballadora, amb moltes ganes de viure món per
trobar-se altres coses i per aprendre més ja que ella és l'única
de la colla que sap escriure i llegir. Té molts problemes que no sap
com arreglar-los.
En Marçal
és un noi que és bastant cregut i molt envejós del pobre Andreu
perquè està amb la Maria Rosa. Des del començament ja creia que
acabaria amb la Maria Rosa però com que no és possible fa de tot
per aconseguir-ho fins i tot culpa a l’Andreu que es mor finalment.
L’Andreu no és nombrat em gairebé tot el llibre però el que es
veu és que és un noi molt enamorat de la Maria Rosa i també amb
ganes de poder tenir una bona feina i marxar amb la seva promesa a
veure món.
Aquest llibre va passant durant més d’un any mentre es va fent la
carretera en el segle XIX.
Escriu d’una manera
molt col·loquial adaptant-se al rang social dels protagonistes, el
popular.
Diu
molts castellanisme ja que en aquella època hi havia molts principis
castellans en la llengua catalana alguns dels castellanismes més
escrits són l’”assessino” i “nada”.
No se sobreentén la posició geogràfica d’on són.
Diuen algunes paraules mal dites com insults.
Aquest llibre és un drama realista ja que es pot el realisme com a
la manera que parlen o les feines que es duen a terme.
El drama es pot trobar al final de del llibre amb
la mort de l’Andreu. Aquesta llibre és molt reconeguda a Catalunya
ja que consta d’aspectes molt diferents que les actuals i per això,
crida molt atenció.
Conrad
Gual