Aquest blog està destinat a ampliar el concepte de la literatura catalana i poder saber més coses dels autors més rellevants de la literatura i les seves principals obres.
També hi ha exposades algunes de loes obres amb el seu resum o vídeo de ola película basada en l'escrit del autor.
Aquest blog està creat per un jove estudiant de l'Escola Pia d'Igualada.
Literatura catalana
Aquest blog està destinat a ensenyar la literatura i obres que veiem a l'escola.
miércoles, 13 de marzo de 2013
jueves, 24 de enero de 2013
Lletres poemes Maragall
L’ODA INFINITA
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.
EXCÈLSIOR
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
Poemes Joan Maragall
Estem treballant sobre Joan Maragall que va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911a Barcelona. Va ser un poeta i escriptor català en època modernista. Va escriure majoritàriament poemes però també va publicar algun llibre.
Ara hos posaré un poema de Joan Maragall, la vaca cega i oda a Espanya.
La vaca cega
Ara hos posaré un poema de Joan Maragall, la vaca cega i oda a Espanya.
La vaca cega
Oda a Espanya
jueves, 17 de enero de 2013
Terra Baixa
A classe de l'àrea de literatura hem vist la película de Terra Baixa després d'haver llegit el llibre d'Àngel Guimerà.
La película es basada del llibre.
jueves, 20 de diciembre de 2012
Activitat pels carrers igualadins
Els alumnes de 4t d'ESO de l'escola Pia d'Igualada estan duen a terme una activitat molt enriquidora.
Es tracta de anar per tots els carrers d'Igualada per tal de poder conèixer una miqueta més cada un dels autors catalans que representen un carrer i en aquests carrers hem volgut fer un nombre d'enquestes a gent resident d'aquell carrer. Algunes de les enquestes han estat contestades correcxtament però algunes han tingut més dificultat, tot aixó depenent de la persona seleccionada.
Per fer auqetsa activitat vam passar per carrers molt emblemàtics de la ciutat d'Igualada i algun que no eren tant.
Va ser una molt bona activitat perquè vam aprendre dues coses simultàneament, vam aprendre més carrers
Per fer auqetsa activitat vam passar per carrers molt emblemàtics de la ciutat d'Igualada i algun que no eren tant.
Va ser una molt bona activitat perquè vam aprendre dues coses simultàneament, vam aprendre més carrers
Resum Maria Rosa
MARIA
ROSA
És
una obra d’Àngel Guimerà escrita l’any 1894 anomenada Maria
Rosa
en què compon idees romàntiques i dramàtiques amb un punt de
realisme bastant elevat. Aquesta obra teatral es va escriure en
l’època de la Renaixença.
El tema que tracta és l’engany
per saber la veritat.
Aquesta obra comença amb l'inici
d'una carretera per un conjunt de persones de mitjana edat.
Es troben tota
l’obra en un lloc treballant. Molt indignats, protesten cíclicament
contra el mal pagament.
Passen un seguit de punts que
expliquen que l’Andreu no va matar el capatàs però més d’un no
opina el mateix. L’Andreu és mort a la presó de Ceuta i tots, pel
que sembla, estan molt tristos i la Maria Rosa, la més trista,
lluita per saber qui va matar el capatàs perquè ella confiava en
l’Andreu i ell li deia que no l’havia matat però la justícia,
tenia un seguit de proves com que tenia el mocador seu a casa del
Capatàs. Al final, la Maria Rosa que
malpensava d’en Marçal es va casar amb ell perquè li confessés
que ell era qui havia matat el Capatàs. En saber-ho, la Maria Rosa
va matar en Marçal i que havia posat proves de l’Andreu perquè
ell estimava molt la Maria Rosa i volia que l’Andreu desaparegués
de la seva vida.
El títol Maria
Rosa
ve reflectit amb el nom del personatge més important de l’obra
juntament amb en Marçal i l'Andreu.
La Maria Rosa és
una dona molt treballadora, amb moltes ganes de viure món per
trobar-se altres coses i per aprendre més ja que ella és l'única
de la colla que sap escriure i llegir. Té molts problemes que no sap
com arreglar-los.
En Marçal
és un noi que és bastant cregut i molt envejós del pobre Andreu
perquè està amb la Maria Rosa. Des del començament ja creia que
acabaria amb la Maria Rosa però com que no és possible fa de tot
per aconseguir-ho fins i tot culpa a l’Andreu que es mor finalment.
L’Andreu no és nombrat em gairebé tot el llibre però el que es
veu és que és un noi molt enamorat de la Maria Rosa i també amb
ganes de poder tenir una bona feina i marxar amb la seva promesa a
veure món.
Aquest llibre va passant durant més d’un any mentre es va fent la
carretera en el segle XIX.
Escriu d’una manera
molt col·loquial adaptant-se al rang social dels protagonistes, el
popular.
Diu
molts castellanisme ja que en aquella època hi havia molts principis
castellans en la llengua catalana alguns dels castellanismes més
escrits són l’”assessino” i “nada”.
No se sobreentén la posició geogràfica d’on són.
Diuen algunes paraules mal dites com insults.
Aquest llibre és un drama realista ja que es pot el realisme com a
la manera que parlen o les feines que es duen a terme.
El drama es pot trobar al final de del llibre amb
la mort de l’Andreu. Aquesta llibre és molt reconeguda a Catalunya
ja que consta d’aspectes molt diferents que les actuals i per això,
crida molt atenció.
Conrad
Gual
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

